D'ençà de la seva aparició el 1906, Els fruits saborosos es va imposar com a model de la poètica noucentista, alhora que van establir el jove Carner com el més destacat d'entre els poetes del seu temps. Aquells idil·lis de regust neoclàssic van acompanyar el poeta al llarg de tota la seva vida: ja el 1928 va publicar-ne la segona versió, abans de donar-ne el títol definitiu a Poesia (1957). Aquest últim és el text que ofereix la present edició d'Esther Centelles, completada amb un apèndix de variants i amb la reproducció del pròleg de 1928.

Josep Carner (1884-1970) va viure a Barcelona fins el 1921. després, la seva condició de diplomàtic el va portar a residir a diverses ciutats d'arreu del món fins que, el 1938, va renunciar a seguir en el càrrec per fidelitat a la República. Llavors es va exiliar definitivament, primer a Mèxic (1939-1945) i després a Bèlgica, on va passar els seus últims vint-i-cinc anys. Des de ben jove havia conreat la poesia i amb el curs dels anys, la qualitat humana i poètica dels seus versos va anar creixent fins assolir el grau més alt amb Poesia, el recull complet i revisat dels seus versos que va aparèixer el 1957.

Al llarg de la seva vida el va anar revisant i, de fet, disposem de tres versions diferents del poemari: a més de la del 1906, es va editar el 1928 i el 1957.A Els fruits saborosos, Carner explicita alguns dels elements que caracteritzaran els postulats del Noucentisme: una certa Grècia ideal com a model d'una estètica entre el classicisme i el popularisme mediterrani.Aquesta edició consta d'un text introductori i d'un comentari extens de l'ùltim poema, a càrrec de Narcís Comadira (Girona, 1942), autor d'una extensa obra com a poeta. A més, Comadira també és pintor, dramaturg, traductor, crític literari i assagista. Ha publicat molts articles i assaigs sobre el Noucentisme i alguns específicament sobre Carner, continguts a llibres com Sense escut (1998) i Forma i prejudici (2006). Pel que fa a la seva poesia, Formes de l'ombra (2002) recull tots els llibres publicats abans de Llast (2007), el seu últim llibre fins ara.Les propostes de treball i els textos complementaris han anat a càrrec de Carme Arenas, catedràtica de literatura catalana, traductora i editora.