Des de l?Antiguitat mateixa, el desig viu en el vers. Hi ha pocs impulsos més humans i més poètics que la fam de la pell, que ha fet vessar mars de tinta i que ha jugat amb els capricis lingüístics, com si el cos fos un...
Poema del desig traça un itinerari de set dies de navegació per mar, des d?un inici lluminós fins a un final que preludia el retorn, passant pel neguit de la tempesta. El nou llibre de Rosa Font Massot prova d?il·luminar, ni...
Año 1929. Una chica de diecisiete años, Eugènia Duran, mira el mundo con los ojos cerrados y lo pinta tal como lo ve, una figura cúbica que enmarca todos los universos: el de los vivos, el de los muertos y el de los que todav&i...
El títol Temps el·líptic ja dona compte del contingut d?aquest poemari. El temps (i la vida) és dominat per dos eixos: el de les coses petites i els gestos reiterats, però també el que hi ha més enllà...
Què sent un nen de deu anys que creix en un ambient hostil? En Martí, fill d?una família de pagesos d?un poble de l?Empordà d?abans de l?eclosió turística, aprèn a viure sota l?autoritat d?un pare caç...
"Les coses que ens emocionen pugnen per sortir del nostre món interior i ser proclamades a través de la parla o l?escriptura. És el que passa a qui llegeix aquest poemari: la solemne i esqueixada elegia que Rosa Font dedica a...
A Celobert, he volgut fer referència a la força de la llum creadora que il·lumina un espai tancat, i que es trena amb les ombres que es van projectant a les parets i a les finestres. Aquesta llum i aquestes ombres són les dels...
Any 1929. Una noia de disset anys, Eugènia Duran, mira el món amb ulls. esbatanats i el pinta tal com el veu, una figura cúbica que emmarca tots. els universos: el dels vius, el dels morts i el dels qui encara han de néixer......
El que hi ha a fora té un llenguatgeque no sé com llegir:el xiuxiueig del ventmentre abraça les fulles i el carrer,els sons de cada insecte,l'olor de cada pedra,les paraules dels núvols en aquest mar de cel.Si miro amb ulls...