Ramona, Adéu ens parla de tres generacions de dones dins la societat catalana: l'àvia Mundeta, la seva filla i la seva néta. A través d'aquestes protagonistes, l'autora evoca tres èpoques diferents de la història de Barcelona (la del tombant de segle, la de la República i la Guerra Civil i la dels darrers anys de la dècada dels seixanta) per endinsar-se en la història privada d'unes dones que han viscut i lluitat per trobar la seva pròpia identitat i el seu lloc en la societat.

Montserrat Roig (Barcelona 1946-1991) es llicencià en Filologia romànica a la Universitat de Barcelona l'any 1966. Col.laborà en diverses publicacions setmanals i diàries; dins la seva obra periodística, cal destacar: Els catalans als camps nazis (1977) i L'agulla daurada (1985). És autora dels llibres de contes Molta roba i poc sabó (1970) i El cant de la joventut (1989); de les novel.les Ramona, adéu (1972), El temps de les cireres (1977), L'hora violeta (1980), L'òpera quotidiana (1985) i La veu melodiosa (1987), i de dos llibres que recullen les reflexions personals i socials de l'autora, Digues que m'estimes encara que sigui mentida (1991) i Un pensament de sal, un pessic de pebre. Dietari obert (1990-1991).

Ramona, adéu (1972) és la primera novel·la de Montserrat Roig. Hi reapareixen alguns dels personatges del seu primer llibre de contes, Molta roba i poc sabó... i tan neta que la volen (1970), embrió d'un món personal que s'enriquirà en dos llibres de la seva producció posterior: El temps de les cireres (1977) i L'hora violeta (1980).A Ramona, adéu, la història ens és narrada a través de la veu de tres dones -àvia, mare i filla- que, a més del vincle familiar, comparteixen el mateix nom del títol.La present edició conté un estudi introductori, propostes de treball i de comentaris de text, a cura de Pilar Cabellos i Josepa Feixa, professores de llengua catalana i literatura a l'IES Miquel Tarradell de Barcelona.

Ramona, adéu (1972) és la primera novel·la de Montserrat Roig. Hi reapareixen alguns dels personatges del seu primer llibre de contes, Molta roba i poc sabó... i tan neta que la volen (1970), embrió d'un món personal que s'enriquirà en dos llibres de la seva producció posterior: El temps de les cireres (1977) i L'hora violeta (1980).
A Ramona, adéu, la història ens és narrada a través de la veu de tres dones –àvia, mare i filla– que, a més del vincle familiar, comparteixen el mateix nom del títol.

La present edició conté un estudi introductori, propostes de treball i de comentaris de text, a cura de Pilar Cabellos i Josepa Feixa, professores de llengua catalana i literatura a l'IES Miquel Tarradell de Barcelona.

Montserrat Roig (1946-1991) és una de les veus més representatives del conjunt d'escriptors catalans que van començar la seva trajectòria literària a finals dels anys seixanta. Malgrat la seva desaparició prematura, ens ha llegat una extensa obra amb una vintena de llibres que abasten diversos gèneres de la narrativa: contes com el recull El cant de la joventut (1989); novel·les –L'òpera quotidiana (1982) o La veu melodiosa (1987); el periodisme d'investigació –Els catalans als camps nazis (1977) o L'agulla daurada (1986), i l'assaig Digues que m'estimes encara que sigui mentida (1991). També cal destacar la seva tasca com a periodista, tant a la premsa escrita com a la televisió.