Els protagonistes d?aquestes pàgines són els objectes més quotidians, els de cada dia, que Espinàs contempla des d?una òptica personal i ens els ?descobreix? novament gràcies al seu enginy, la seva grapa narrativa...
El 1957 Josep M. Espinàs va conèixer un Priorat del qual, amb l'excepció del vi, se'n tenien molt poques notícies, en una època en què encara es traginava el raïm en rucs i s'anava a buscar l'aigua...
On és exactament la Llitera? Com s'hi viu? Quin català es parla en aquesta comarca de l'Aragó? La passió per caminar i descobrir ha dut a Josep M. Espinàs, aquesta vegada, a una terra plena d'interrogants...
Escrits amb tanta brevetat com intensitat, aconsegueixen que les idees i els sentiments quedin tensats al màxim. Si Miró deia que per ser universal s'ha de ser local, Espinàs demostra que per arribar a l'essència de...
Si aquest llibre s'ha convertit en un clàssic és perquè el seu autor hi aporta unes reflexions sobre la condició humana que no tenen caducitat. Josep Maria Espinàs explica com és la seva filla Olga, que te...
Aquestes són algunes de les frases que s'han dit sobre la prosa d'Espinàs, que els seus lectors poden retrobar ara amb La vella capitana , un llibre d'emocions i lucidesa.
Una autobiografia? No a la manera habitual. A la manera Espinàs, saltant d´un tema a l´altre, lliurement, al llarg dels anys. Recollint moments i fets que estan guardats en la memòria de l´emoció.
«La vida fuig i no satura una hora», va dir Petrarca. Té raó, però només és una raó cronològica. Magradaria discutir-ho mentre plovisqueja i veig per la finestra una noia que passa...
«Són molts anys descriure. Una colla de llibres i un article cada dia durant trenta-cinc anys. Naturalment, he rebut moltes cartes dels lectors. Cartes emotives, cartes inquietants, cartes divertides i cartes amargues.