XOLA I L'ANGELET, LA

La Xola, la gossa del senyor Grogó, s'entesta a acompanyar el senyor Grogó a una cacera de senglars. Al senyor Grogó no li ve gens de gust anar a la cacera, però hi ha d'anar; i la Xola, que a més de ser una gossa molt mimada (pot asseure's a la butaca més còmoda del saló sense que ningú no la renyi), és molt cabuda, decideix d'acompanyar-lo. La Xola, és clar, no sap què és un senglar ni el perill que pot comportar una cacera de senglars, però es nega a reconèixer-ho per por de fer el ridícul.
La resta de la novel·la consisteix a comprovar com la Xola s'enreda cada vegada més en la mentida que ha dit per poder acompanyar el senyor Grogó i en el paper de valenta que s'ha atribuït. Quan la Xola descobreix què són els senglars ja ha adquirit un compromís i una fama de valenta que ha de mantenir. En aquell mateix moment comencen les pors i decideix que ha de deixar la cacera, però al mateix temps sent la recança d'haver de fer el ridícul en el moment que ho deixi estar.
En el moment de la veritat, quan els caçadors veuen els senglars, la Xola no pot resistir-ho més i decideix fugir, i el senyor Grogó, que ja des del primer moment no hi anava gens convençut, l'acompanya.