Quan la va veure per primera vegada, setze anys enrere, es va fixar en aquella mitja entregirada que trencava la seva aparença de deessa inassolible. La Sofia Duran. Aleshores encara l’envoltava una aura de misteri. Què hi feia dies més tard, al bar Polar, tot prenent un cafè mentre la seva filla, l’Alma, jugava als escacs per diners? I, després, en aquell vaixell sinistrat al port de Barcelona, acompanyada del seu amic Paul Lenz? Tots ells obrien una escletxa a altres mons, molt llunyans del seu, senzill i fet de rutines.