Després del canvi de règim polític succeït el 1975, es fa necessària la creació d’una llei suprema i legítima que estableixi els principis i valors que han de servir de fonament al nou Estat democràtic.
Un cop elaborat l’Avantprojecte de Constitució, les Corts Generals aproven el 31 d’octubre de 1978 la nostra norma suprema, sent ratificada pel poble espanyol el dia 6 de desembre i sancionada pel Rei el 27 de desembre d’aquest mateix any.
Des de la seva entrada en vigor, el 29 de desembre de 1978, la Constitució espanyola només ha sofert una petita modificació en incloure en l’article 13.2 el terme “i passiu” com a conseqüència del Tractat de Maastrich. Per primera vegada en la nostra història hem donat amb la fórmula adequada perquè la norma suprema de l’ordenament jurídic es mantingui amb tota la seva força al llarg dels anys.
Cal tenir en compte que la Constitució espanyola no sols regula l’organització política i jurídica de l’Estat Espanyol (Títols II a IX) sinó que a més a més estableix els principis bàsics inspiradors de l’ordre polític, així com reconeix i garanteix els drets i llibertats fonamentals dels ciutadans (Títol Preliminar i Títol I).
És per això que en la present edició hem inclòs una sèrie de conceptes, desposseïts de connotacions teòriques i filosòfiques, que delimiten i aclareixen la part dogmàtica de la nostra norma suprema. Igualment es recullen preguntes i respostes claus, referides al contingut d’aquesta, que serveixen de suport a tal comesa.
L’estructura, organització i funcions dels poders de l’Estat, dels òrgans constitucionals, i les relacions entre els mateixos han estat desenvolupades per normes posteriors a la Constitució, normes de les que realitzem en aquest volum una completa sistematització.
L’objectiu d’aquesta publicació és posar a les mans del lector tota la informació necessària per conèixer i comprendre tan important Carta Magna. Aquesta és la tasca en què hem bolcat tot el nostre entusiasme i esforç.